El primero de la clase, és l’article que he triat perquè m’ha semblat molt interessant la reflexió sobre la competitivitat que Miguel Ángel Santos Guerra fa.
Als mitjans de comunicació, com la televisió hi han multíssims programes que avalen l’argument d’aquest autor. També al món de l’esport, en els negocis o fins i tot a l’escola pareix que l’ùnic important és ser millor que els altres, guanyar, no ser millor per un mateix, per tu sentir-te bé. Amb aixó no vull dir que certa competitivitat, a vegades no ens impulsi per a superar-nos i fer que ens esforcem més, pero no ens em d’engoixar si no aconseguim ser el primer en tot perquè cada persona té les seves virtuts i habilitats, i és això el que s’ha de fomentar, però pareix que la nostra societat està un poc cega en aquest sentit.
És curiós, que en alguns casos siguin els propis pares o família la que impulsi aquesta obsessió en nens petits, sense adonar-se de les conseqüències. Quants pares comparen al seu propi fill amb un altre conegut que sempre “treu 10” en tot amb l’intenció de que faci el mateix? Tal vegada creuen que així aconseguiràn que millorin les seves notes, que prendrà exemple…
Sincerament, no crec que això passi perquè segurament serà bo en moltes altres coses però potser que per treure bones notes tal i com està plantejat el sistema educatiu, no. En la meva opinió, aquesta competitivitat crea molta frustació. Frustació per no aconseguir el que esperan de tu, per no aconseguir ser millor que els altres.
Des de l’escola, el que s’ha de fomentar no és la competitivitat sino la superació personal i l’esforç per millorar i aprendre cada dia per sencillament el gust de ser millor tu mateix, potenciar les qualitats de cadasqun, la cooperació i l’ajuda entre tots. Ha de saber fer entendre que és millor aconseguir un societat cool·laborativa que no competitiva.
He posat una llista amb blogs que he vist i que m'han agradat, vos recomano aquests dos: